Crònica d'un concert. Orquestra Fireluche / Marina Tomàs
Fotografíes de Marina Tomàs

Per primera vegada després de m olts anys d'anar-hi al darrera, el Festival LEM va aconseguir portar l ' Orchestra Fireluche a la seva programació. L'Orquestra Fireluche està formada per deu músics de la Cellera de Ter (Girona) que treball en amb eines convencionals, instruments clàssics o de diferents cultures del món, pianos de joguina  i altres trastos ben curiosos. El grup, que ja té quinze anys de vida, va venir a presentar el seu darrer treball Colibrí en flames (auto editat), un disc essencialment instrumental, però on la veu o, millor dit, les veus -els sons, no les paraules-, hi tenen un pes important. La  Fireluche es presenta davant l'espectador amb aquell esperit tan de Pascal Comelade (amb qui altres vegades han col·laborat) i amb un saber fer molt propi, bastant més amable que naïf, però que funciona igualment.  Així, en un convent de Sant Agustí pleníssim, es van interpretar tots els temes del nou disc i d'altres d'anteriors. "Caterina, Arnau, Artur" i "El meu ning-nag no té tic-tac", són temes d'aparença infantil però d'estructures musicals complexes, o "Ingràvid", "Besalú" o "Telepatiahormonal, amnèsia temporal", amb sons electrònics low-fi que els dota d'inèdita textura i profunditat. I per acabar, Nina de miraguano (preciosa lletra de David Sarsanedes) interpretada per Pau Riba, esplèndid recitant. Com sempre. I Dance me to the end of love de Leonard Cohen va tancar la nit.