XX anys de La Xina A.R.T. / La Xina A.R.T.
Fotografíes de Marc Vilallonga

 

La X de la Xina ja s'ha duplicat, com aquelles cèl·lules que es divideixen per formar-ne dues de noves (bipartició cel·lular). Vint anys ja és un espai de temps considerable ho apliquem al camp que sigui, però si parlem d'un col·lectiu d'artistes, potser l'adjectiu per qualificar-ho s'aproparia més a la taumatúrgia. És veritablement un miracle haver mantingut viu un projecte artístic i cultural com és el de La Xina A.R.T. durant dues dècades, en un entorn i uns temps molt adversos a tals propostes. Per això estem no doble, sinó triple o quàdruplement contents de poder celebrar-ho i festejar-ho, per tal d'agafar més ganes i embranzida per continuar endavant, com a mínim, una desena d'anys més.

Pel nostre primer desè aniversari vàrem publicar un gran i luxós catàleg, amb la participació dels més de trenta artistes que havien estat membres del grup i més logística i mitjans que ara, que estem pràcticament en economia de guerra. Per això, aprofitant que publicàvem el sisè (que realment és el setè, car tenim un número 0) exemplar de La Conxinxina (un altre miracle de dimensions bíbliques, ja que set anys també és una durada tan remarcable com mística), hem volgut fer una secció especial a la revista commemorant dos fet excepcionals. L'un és aquest, el nostre vintè aniversari; l'altre, que presenta el company Agustín Fructuoso, és també un aniversari, el desè de la xarxa europea d'espais de creació Kanîbal'hopox.

Tant en un cas com en l'altre ens hem cenyit al refrany "Val més una imatge que mil paraules", no estic molt segur de si seguint-lo al peu de la lletra o subvertint-lo. El cas és que hem volgut donar més importància a la part de reportatge fotogràfic (com s'escau en aquesta edició de la revista) i procurar ser més concisos en la paraula (que ens costa, ho sé i ho sento). Per tot plegat, acabaré aquest pròleg fent una mica de resum i ostentació de xifres i activitats. Al nostre espai de l'Hort de la bomba (tot i que algunes de les primeres exposicions poden ser encara de l'antic local del carrer del Doctor Dou) hi han exposat ni més ni menys (comptant fins a finals de 2017) que 219 artistes. Una cinquantena de músics (de jazz, de flamenc, de rock, de clàssica, de soul, de folk...) han pogut presentar la seva feina als diversos recitals de La Xina Sona. 40 performers (i rapsodes i mags i activistes en general) han participat en les diverses edicions del Houdini Performance Festival o en les inauguracions i activitats culturals paral·leles que realitzem en cadascuna de les mostres.

Si ens posem internacionals, hem de dir que, a la nostra petita galeria, hem vist obra de gent de més de 25 països: alemanys, anglesos, argentins, austríacs, búlgars, catalans, coreans, espanyols, francesos, grecs, iranians, italians, japonesos, lituans, mexicans, nord-americans, noruecs, polonesos, serbis, suïssos, suecs, xinesos, turcs, uruguaians, xilens i zimbawencs. I nosaltres, els "xinos", n'hem pogut visitar uns quants d'aquests països per mostrar el nostre treball. Si bé la nostra activitat expositiva ha adoptat una freqüència menys frenètica que als primers anys (83 mostres, que no és gens menyspreable en deu anys, respecte les 104 anteriors), l'activitat i exposicions exteriors pràcticament s'ha quintuplicat (78 respecte a les tímides 16 sortides anteriors).

També ha fet una crescuda gairebé exponencial el nombre d'activitats culturals paral·leles que solem muntar per acompanyar els vespres de vernissatge o clausura d'exposicions, o conformen algun dels projectes de continuïtat que hem anat desenvolupant: La Xina Sona (música), La Xina Xinorri (pedagogia) o Houdini Performance Festival (activi tats performàtiques i de màgia). Tot això, ben ordenat i detallat (i hem intentat tenir cura d' arqueòleg en la catalogació final) ho trobareu ben endreçat, tot just després d'aquest esplèndid i sentimental recull fotogràfic que ens ha preparat en Marc Vilallonga. A gaudir-lo i, com que en sou tan partícips com nosaltres mateixos: per molts anys a tots!