A.R.T.T. (Acte de recuperació de Tecla Tepeka) Jornades internacionals de performance al TPK / Agustín Fructuso

Fotografies: TPK, Anna Solé i José Sanjurjo


Des dels seus inicis el TPK ha tingut com a referents a aquells homes i dones d'altres àmbits no específicament artístics amb els quals coincidíem en plantejaments estètics i polítics. Dins d'aquests referents sempre ha ocupat un lloc important tot el que tenia a veure amb la representació, el teatre, la dansa. Han estat referents Peter Brook, Pina Bausch, Grotowsky, Tadeusz Kantor pels seus conceptes estètics i també pels conceptes polítics implícits en els anteriors com ara la multiculturalitat en Brook, la bellesa de l'ésser quotidià i el seu moviment a Pina Bausch, la resistència en Grotowsky, l'heterodòxia en Kantor. Aquest interès pel fet teatral i la relació entre representació i experiència ens ha portat a investigar en un llenguatge que participa de les dues realitats com és la performance. La performance no és teatre en el sentit que està treballada des de l'actitud d'assumir l'experiència personal per part del performer com el que dóna sentit a l'acció i aquesta és més vivència que representació, però alhora el performer mesura el gest, la paraula, el moviment, l'espai i el temps com si d'una obra de teatre es tractés.

Dèiem que des dels seus inicis el TPK ha mostrat un gran interès per la performance, només hauríem de recordar l'Agnus Dei, de Xaro Castillo a on davant d'un públic de més de mil persones quinze ovelles caminaven pel Centre Tecla Sala inaugurant una exposició mentre sonava la música del saxo d'Agusti Martinez acabant la performance amb la Ovejita Lucera d'Emilio el Moro cantada per Coral Maixata i la imatge de l'Agnus Dei de Zurbarán projectada al sostre, o l'homenatge a Tecla Tepeka on es guiava a un públic també nombrós a traves del recinte en aquell temps en obres del Centre Tecla Sala i se li anaven ensenyant diverses urnes amb objectes pertanyents a Tecla Tepeka per finalitzar en una acció on es recollia aire de l'Tecla en bosses de plàstic per tal de guardar el seu esperit i tornar al lloc un cop finalitzades les obres per deixar-lo anar. Més recentment ha tingut lloc la performance l'Era d'Aquari on Francesc Oui es va tancar totalment nu durant sis hores amb un pop mort enganxat al cos amb el que establia un diàleg introspectiu i reflexiu sobre la vida i la mort.

Aquest interès del TPK per la performance es concreta i es fa visible en l'organització de les Jornades Internacionals de Performance ARTT- Acte de Reivindicació de Tecla Tepeka. Aquestes jornades comencen a celebrar-se l'any 2004 i fins a la data han tingut lloc 10 commemoracions. Són jornades d'un dia de durada en què es presenten treballs de diferents performers. Les performances tenen lloc tant en els espais del recinte del Centre Tecla Sala pròxims al TPK com a les diverses sales de front les últim.

Les Jornades ARTT tenen el seu origen en uns documents trobats per Josep Maria Solias director del Museu d'Història de l'Hospitalet i què va presentar en un acte al Centre D'Art Tecla Sala. Aquests documents que anaven des de cartes fins a objectes personals constitueixen un dels llegats artístics contemporanis més importants de la història recent de l'Hospitalet. El Museu d'Història els va cedir al TPK nomenant a aquest hereu moral del pensament estètic i polític de la persona a la qual pertanyia el trobat que no era altra que Tecla Tepeka.

Qui va ser Tecla Tepeka? Tecla Tepeka va ser una ciutadana nascuda a l'Hospitalet en una data inconcreta voltant de principis del segle XX. Va començar a treballar als quatre anys a la fàbrica Tecla Sala. Allí va conèixer a Emma Goldman quan va visitar la ciutat i va quedar fascinada per "aquella senyora que per la seva manera de parlar i les coses que deia semblava lliure i no tenir ni amo ni senyor". Tecla va connectar amb els ateneus llibertaris obrers molt aviat i en aquests va aprendre a llegir i a escriure, començant així el seu interès per la cultura com a eina de progrés i madurant unes idees estètiques i polítiques que aniria desenvolupant al llarg de la seva vida.

Tecla Tepeka no ha arribat a deixar cap obra artística personal que li puguem atribuir sense cap dubte però sí que ha deixat nombrosos documents on es va perfilant com una mena de mèdium entre els diferents actors intel·lectuals i artístics de l'època. Usant una mica d'ironia es podria dir que va esdevenir una Peggy Guggenheim però d'esquerres. Durant la II República va connectar amb els diversos moviments que intentaven modernitzar Espanya des de la cultura, per descomptat amb Garcia Lorca i la seva Barraca, amb la Residència d'Estudiants de Madrid, amb el GATPAC a Catalunya.

Tot això va acabar en l'any 1939 i ella va haver de fugir de l'estat espanyol fent com altres milers de persones al mes de febrer pel Coll de Banyuls on va arribar a França. En aquest moment va començar tot un viatjar per diferents punts del món on es va relacionar amb els intel·lectuals i artistes més interessant del seu moment tal com havia fet anteriorment en territori espanyol. Va ser amiga dels constructivistes russos, dels abstractes nord-americans, de Schonberg de Jhon Cage amb el qual va dialogar en una performance pròpia anomenada 4'33 '' de soroll a partir de la famosa obra de Cage 4'33 '' de silenci. A partir de la seva amistat amb Paul Klee i veient els dibuixos i titelles que aquest construia amb els seus fills va començar a interessar-se pel món de la pedagogia. Va ser amiga de Joseph Beuys. Li fascinava la rebel·lia de Kantor, el rigor de Grotowsky, la lucidesa de Brook, la humilitat de Pina Bausch etc. De la seva amistat amb DADA primer i Maciunas després va néixer el seu interès per la performance que en un dels seus viatges a Espanya la va portar a conèixer als components de ZAJ amb els va mantenir una nombrosa correspondència.

És a partir d'aquest llegat que el TPK es proposa el organitzar un Festival que sigui un homenatge a Tecla Tepeka i ho fa a través d'un dels llenguatges contemporani per excel·lència més estimats per ella on el paper de mèdium que de vegades s'atribueix el artista s'assembla al paper que va desenvolupar Tecla com connectora i detonant de persones i idees.

La primera Jornada ARTT tenir lloc l'any 2004 i l'última que correspon a la desena edició ha estat aquest any 2015. Per ARTT han passat entre d'altres els artistes Clarbous, Elisabeth Krotoff, André Dumonet, Max Horde, Camille Richard, Magalli, Casa-Françoise Prots Maniller, Martine Saurel, el col·lectiu Depane Machine, el col·lectiu La Xina Art , Xesco Mercé i Luis Casado (DeLuXe), Carles H. Mor, Esther Xargay, Casellas, Manuel Morales, Plácido Romero, col·lectiu Drasticoh, Xaro Castillo, Dani Aixelá, Teresa Company, Tesesa Asensio, Àngels Campanera, Agustin Fructuoso, Diego Tampanelli, Yelena de Belgrad, Primo Gabbiano, Blanca Haddad, Curtis i Kronia, Les Salonnières, Pepa López, Silvia Antolín, Andreas Gibert, Blanca Haddad, Piròmana de Argós, Anna Maria Esteve, Joca Vergo...