Crònica de dos concerts / Marina Tomàs

Fotos de M.T
ccc

 

Dorantes,  Renaud García-Fonts  i  Cordes del Món

El passat divendres 10 d'octubre, a la Sala Apolo de Barcelona, David Peña 'Dorantes', Renaud García-Fonts i Cordes del Món van obrir la tercera edició del Festival Connexions amb el concert Flamenco a cordes, un solo per a cordes amb grans èxits recuperats i música original i inèdita de Dorantes arranjada per a sextet de corda.

Dorantes és un pianista de tradició flamenca i formació clàssica i jazzística. Pertany a una de les sagues gitanes de la baixa Andalusia que més artistes coneguts ha donat al flamenco, però ha aconseguit fer-se un nom propi amb el piano, un instrument totalment aliè a aquest gènere. Renaud García-Fonts, està considerat un dels contrabaixistes més singulars de l'escena musical internacional i és un mestre en l'art de la improvisació.

Tots dos músics busquen un camí propi per arribar a un destí comú: allà on tot és nou i familiar a la vegada; Dorantes no només toca les tecles del piano, sinó que s'hi posa a dins, com a la panxa d'una bèstia, i frega, esgarrapa o polsa les cordes, transformant-lo en guitarra o en pell de tambor; García-Fonts fa servir l'arc com si fós un llaüt, i afegeix una cinquena corda per ampliar el sò del seu instrument. 

Per altra banda, Cordes del Món -amb Ernesto Briceño, Jaime de Blanco, Asier Suberbiola, Paulina Sánchez al violí, Felipe Escalada a la viola i Martín Meléndez al cello- segueix amb la seva mirada oberta i moderna; es tracta d'una formació tècnicament rigurosa, sòlida i positiva, sempre disposada a entendre i apropar-se a les altres músiques. 

Divendres passat, més de dues-centes cordes van omplir d'una sonoritat espectacular la Sala Apolo de Barcelona, en un concert en què cants tradicionals del flamenc van servir d'escusa per desenvolupar harmonies diferents. Acompanyats a la bateria per Javi Ruibal es van sentir temes de ¡Sin Muros! (Universal, 2012 ), el darrer disc d'aquest gran pianista sevillà, on ja demostra que, a ell, el flamenc no li posa ni barreres ni fronteres. 

No va faltar l'espontània participació d'un amic: el badoneonista Marcelo Mercadante ni la participació especial de José Antonio Martín Yañez, 'Salao', interpretant Aliento. 

I en el primer bis de la nit va sonar Orobroy; el sextet de corda, influenciat pel color de la música gitana, recordava la veu de tres nenes cantant en caló, la lletra escrita pel gloriós Pedro Peña, 'El Lebrijano':

Bus junelo a purí golí e men arate sos guillabela duquelando palal gres e berrochí, prejenelo a Undebé sos bué men orchí callí ta andiar diñelo andoba suetí rujis pre alangarí.

Que traduit al catellà vol dir: 

Cuando escucho la vieja voz de mi sangre que canta y llora recordando pasados siglos de horror, siento a Dios que perfuma mi alma y en el mundo voy sembrando rosas en vez de dolor. 

El camí per l'artista és la confiança en l'ofici i el seu medi. Per l'espectador sense complexes, la fe en el seu criteri i afició, i en que l'atenció sostinguda anirà descobrint coses interessants. 

En fí... Bravo!

 

Kiko Veneno i Refree

Ja fa temps que Kiko Veneno i Raül Fernandez, Refree, transiten per camins musicals molt diversos, sovint curvilinis; el Kiko cantant per les voreres dels carrers d'aquella 'movida' i passant per la metamorfosis d'un flamenc viatjer obert a la electricitat. I el  Raül  caminant pel punk i el hardcore melòdic, abans d'endinsar-se per terenys més electrònics, però sense abandonar mai les guitarres contundents.  Refree  avança, reflexiu, i omple la seva motxilla de jazz, pop, folk, balada indie o cançó mediterrània...  Paral.lelament a la seva trajectòria com a compositor,  Refree  es consolida, a més a més, com a indiscutible prestigiós arrenjador i productor d'artistes com Roger Mas, Josh Rouse, Las Migas, Nacho Umbert, Mala Rofriguez o Sílvia Pérez Cruz . 

Ara, fa poc més d'un any, els camins de Kiko Veneno i Refree es creuaven per crear  Sensación Térmica  (2013), un disc molt elogiat on Kiko torna als anys setanta en la seva versió més autèntica i atrevida, la producció del qual firmava  Refree.

Aquest mes passat a  La [2]  de d' Apolo i dins del cicle Curtcircuit, van fer un repàs de tots els temes del disc en què van treballar junts. Cançons clàssiques del repertori de  Veneno , com  Estava Lloviendo  o  Casa Cuartel,  "aquesta és la cançó de Kiko que més m'agrada"- va confessar Refree, (del disc Está muy bien esto del cariño), però feliçment interpretades desd'un terrritori comú entre el rock i l'experimentació.

També van tocar dos grans èxits del Veneno dels anys setanta: Los delinciuentes Joselito  -entranyable Kiko, sempre al costat dels perdedors!-, i una irreistible adaptació de La Leyenda del Tiempo de Camarón... Impossible oblidar-lo!

A l'escenari, els acompanyaven la potent banda  que completa el grup de  Refree: Nico Roig  (guitarra), Xavi Lloses (teclats), Miquel Sospedra (baix), i Oriol Roca (bateria) que va treure foc en les adaptacions de tres peces del repertori del nou disc de Refree - Nova Creu Alta (2013) -  La festaKikirikí (amb Kiko cantant una estrofa en català) i Els nostres pares

La sorpresa final va ser Pau Riba que es va unir al grup per cantar Helena, desenganya't, del seu Dioptria.

En fí... En la singularitat està la bellesa. I el premi, en el camí.