A La Xina (activitats)
ccc

En aquesta temporada les activitats han continuat formant part de l’estructura fonamental de La Xina A.R.T. En aquest curs hem seguit desenvolupant projectes que ja poden ser considerats de llarg recorregut. Coincidint amb “L’Europa Kanîbal”, s’ha realitzat, un cop més, el projecte pedagògic “La Xina Xinorri”. Una sèrie de visites d’estudiants d’E.SO. que han pogut seguir tot el procés de les canibalitzacions i, a posteriori, a les seves escoles, han fet un exercici que s’apropa al “més difícil encara”: fer una tercera canibalització.En podeu veure algun exemple en les il·lustracions del alumnes de l’Escola Isabel de Villena.
Un altre muntatge que també ha tornat a fer presència la nostre espai és el cicle musical “La Xina sona”. Aprofitant el bon temps i la nostra ubicació privilegiada a la placeta de l’Hort de la Bomba, “La Xina Sona” s’ha ensenyorit del carrer, en celebrar-hi dos concerts (un en l’edició primaveral i l’altre de tardor) que curiosament han coincidit en combinar cordes i veus. En primer lloc ens van visitar Isabel Pena (veu) i Albert Casanova guitarra que van fer un repertori eclèctic, que anava des de la cançó brasilera a clàssics nord-americans com “Sweet dreams”, el qual permetia llur lluïment digital i vocal.
L’altre duet repetia al nostre espai, Jonathan Herrero (veu i guitarra) i Enric Gómez (guitarra elèctrica, baix i distorsionadors vocals) es presenten així a ells mateixos: “Cita a ciegas” incita a la redescoberta de les relíquies que ens han brindat, al llarg de tots aquests anys, els més grans referents de la música negra pel que fa al soul i el funk. Tenint a Stevie Wonder com a punt de mira principal no podem oblidar tampoc figures com Marvin Gay o Michael Jackson, entre d’altres. Un projecte petit però “matón” que, mogut per una passió mutua envers un estil i una manera d’entendre la música, es disposa a homenatjar tots aquells grans que ens han fet vibrar. Tot junt en un ambient apte per l’intimisme, els somriures, el secret weapons i algun crit hooliganesc si ve al ca”.
També aquest any vàrem participar en el certamen dels Tallers Oberts de Ciutat Vella. Per la qual cosa vàrem muntar una mini exposició de cap de setmana, “La Xina Interior” per ensenyar els treballs més candents que teníem a l’aigüera i reflexionar sobre un tema standard que la nota de premsa explicita prou clarament: “Des de que Courbet ens pintà “L’atelier du peintre" (rebutjat per l’acadèmia i pare simbòlic del futur “Salon des refusées") fins ara, cada artista ha mostrat l’interior de la seva particular cuina de l’infern, algunes impol·Lutes com quiròfans, altres caus de brutícia diogènica i proverbial. Ens han mostrat els racons on fumen les models, on tafanegen els amics amb calés del marxant, on jau el gos, on s’amunteguen les ampolles, on plora la soledat, on xisclen les amants, on s’albira la revolució i on es gesta la bellesa”.
Una altra de les activitats de continuïtat ha estat una nova edició de la Houdini Performance Festival, que vàrem fer coincidir amb la Festa de l’Art a les galeries, una iniciativa de l’Associació Art Catalunya, enguany apadrinada per Lluis Bassat, que portava l’explícit títol “(shhh)”, ja que el silenci era el macguffin d’aquesta edició. Vàrem comptat amb una participació heterodoxa i colorista que aplegava artistes consagrats, joves promeses de les arts plàstiques i alguna grata sorpresa més. Per ordre d’aparició, vàrem tenir el gust de rebre a la placeta de l’Hort de la bomba, en primer lloc a Boris Prat, amb un espectacle de participació musical perfectament senyalitzat. Va seguir l’estel·lar i improvisada actuació de l’artista japonesa, establerta a Colònia, Hiroko Nakashima, que ens regalà una performance propera a la dansa i a la poesia. Va continuar la taiwanesa Pam Wei Ro, que comptava amb la co·laboració de l’italià d’Stefano dalle Vedove, amb un estrafolari espectacle gastronòmic (com no pot faltar en un HPF que es preui de ser-ho) una mica accidentat (va haver de comptar amb el socors de Quim Martínez).
Com no podia ser d’altra manera, vam comptar amb el mag Ramó, tot un clàssic en aquest festival, que aportà la seva màgia de proximitat i el seu humor energètic a la festa. Va continuar l’espectacle de dansa i pintura de Cristina Moriano i el grup Siguen Chuecas. Per rematar la jugada i la jornada vàrem tenir la visita de l’artista argentí Diego Tampanelli que va fer una acció pictòrica a la porta de la Xina i que és d’aquelles que deixen rastre.

La Xinaxinori 2012
Fotografies de Xesco Mercé
 
La Xina Sona 2
Fotografies de Marc Vilallonga i Benxamín Álvarez
 
Val al pena
Val al pena
Cita a ciegas
Lluís Bòria
La Xina Interior (Tallers Oberts 2012)
Fotografies de Marc Vilallonga i Benxamín Álvarez
més informació
Houdini Performance Festival
Fotografies i video de Marc Vilallonga

   
La Nit de les galeries (Shhhh)
Fotografies de Marc Vilallonga i Benxamín Álvarez