A La Xina (exposicions)
ccc

Com cadascuna de les catorze temporades que la Xina ha anat funcionant, en la de 2010-11 hem fet una programació (amb més o menys intencionalitat o fortuna) al voltant del tema monogràfic que ens ocupa. Per començar, a l’octubre vàrem inaugurar la mostra col·lectiva “Altres natures” comissariada per Benxamín Álvarez i que estava plantejada com un mateix cos conceptual conjuntament amb el projecte pedagògic “Recorreguts”, a càrrec de Fernando González i del qual en parlem en l’apartat d’"Activitats". D’ell són les paraules de presentació del projecte: “No es pot limitar a la pintura de paisatge l’experiència estètica de la naturalesa. La realitat de la natura, la nostra pròpia condició animal, és el referent inevitable de tots els sistemes de coneixement que hem pogut construir. És l’únic que queda quan s’han qüestionat totes les teories.

Al novembre, Tito Inchaurralde, en un retorn feliç a la Xina (alhora que un retorn al color) ens proposà, en l’exposició de novembre, un reguitzell d’aparences literàries per a narracions plàstiques, amb la rotunditat de la figuració de la seva pintura. Allò particular, privat i insignificant, sotmès a un llenguatge pictòric que no renuncia a cap de les estratègies que, des de la tradició als nostres dies, el legitimen com a art, són las regles del joc on l’omnipresent anècdota és el punt de partida cap a allò general i significant.

Pel sisè muntatge col·lectiu d’aquest fructífer i sempre sorprenent cicle anomenat “El Basar del Xino”, el text de presentació arrancava, de forma prou explícita, d’aquesta manera: “L’home comença a ser-ho quan, en comptes d’empaitar mamuts i desparasitar parents, fabrica rudimentaris estris d’indubtable utilitat pràctica i, al mateix temps, i potser de forma paradoxalment necessària, comença a deixar els rastres de l’empremta del seu palmell i les siluetes d’animals mai més preciosament dibuixades a les parets més ocultes de la caverna. Des de llavors l’home ha posseït, ininterrompudament, algun tipus d’Art domèstic”. Projeccions sobre mobiliari blanc amb un aire de freda irrealitat.

Al gener vàrem tenir un poètic, tragicòmic, brutal i enèsim darrer intent de salvar la pintura i tota la genèrica que comporta (amb tota la càrrega èpica i ètica que només tenen les causes perdudes), enfront d’un art contemporani plàstic, esmunyedís, epidèrmic, anecdòticament ocurrent i de mercantilitat escumosa. Xesco Mercé, amb dràstica sutura aplega alhora tots els seus registres precedents (la subtilitat de la pintura, la fragilitat de la instal·lació o la física dura de l’escultura) amb caceres, bodegons, marines i retrats rescatats dels containers de l’oblit i transmutats en una nova finestra.

Al març, Benxamín Álvarez, exquisit i combatiu, com sempre, en proposà una posició crítica davant la realitat que es fa cada vegada més indispensable: “Vivim en un món complex, amb moments d'incertesa, saturat d'informació, ple de costums i imposicions globalitzats, que han normalitzat dinàmiques laborals i culturals que desemboquen en precarietat i en la mediocritat. Però malgrat tot, correm el perill de deixar-nos portar per la inèrcia social sense qüestionaments. Com passa en la novel·la de Aldous Huxley, "Un món feliç" (1932), els pitjors vaticinis s'han complert”.

Al maig, a partir d’una proposta de treball a càrrec de Camille Richard i continuada per Claus Dieter Geissler, una sèrie d’artistes europeus, lligats a algun dels col·lectius que composen Kanîbal’hopox, la xarxa europea d’espais de creació contemporània, o bé d’altres alienes, però amigues, al grup, van construir una mena de gegantins pop-ups, com els dels llibres desplegables per a infants. Mostra itinerant provinent de la “Kuntshaus” de Colònia (gener) i de camí cap a la de Nîmes (octubre), aquesta proposta va ser un feliç pretext per reunir molts amics i poder presentar, conjuntament amb el TPK, aquest macro col·lectiu a la ciutat de Barcelona.

Al juliol vàrem fer la primera d’una sèrie de col·laboracions (molts anys desitjades però que fins ara no s’havien pogut materialitzar) amb els centres d’ensenyament artístic de la ciutat. Hem intentat donar una humil però primera empenta al creació més jove i emergent, que sovint te dificultats per donar a conèixer el seu treball o bé ho ha de fer en espais no destinats a tal fi i que, encara que benintencionats, molts cops desdibuixen les propostes enmig d’alguna sorollada pretesament cultural o no passen més enllà del concepte de farciment ornamental. “Sortida d’emergència” vol ser el primer esglaó d’aquesta escala de goma vers l’eternitat que també anomenem Art.

Completaran l’any el projecte “L’Europa Kanîbal”, un muntatge multinacional absolutament ad hoc que es presentarà en dues exposicions, al setembre i al desembre, seguirà el projecte col·lectiu de Toni Clos “La dansa macabra” i acabarem amb un muntatge del director José Luis Guerín que serà la sorpresa final. De tots ells us en parlarem, puntualment, al número 2 de “La Conxinxina”.

Altres natures / Col·lectiva
del 30 de setembre al 30 d'octubre de 2010
Fotografies de Marc Vilallonga i Benxamín Álvarez
més informació
drap2 drap2 drap2 drap2
Episodios de colores / Tito Inchaurralde
del 4 de novembre al 4 de desembre de 2010
Fotografies de Marc Vilallonga i Benxamín Álvarez
més informació
drap2 drap2 drap2 drap2
Art domèstic / Col·lectiva
del 16 de desembre de 2010 al 29 de gener de 2011
Fotografies de Xesco Mercé
més informació
drap2 drap2 drap2 drap2
Els monstres de Frankenstein / Xesco Mercé
del 3 de febrer al 26 de març de 2011
Fotografies de Marc Vilallonga i Benxamín Álvarez, vídeos de Xesco Mercé
més informació
drap2 drap2 drap2 drap2
   
 
Un món feliç / Benxamín Álvarez
del 31 de març al 21 de maig de 2011
Fotografies de Marc Vilallonga i Benxamín Álvarez
més informació
drap2 drap2 drap2 drap2
Armaris exquisits / Col·lectiva
del 3 de juny al 2 de juliol de 2011
Fotografies de Benxamín Álvarez i Jean Pierre Borezée, vídeo de Xesco Mercé
més informació
drap2 drap2 drap2 drap2
     
Sortida de emergència / Col·lectiva
del 8 al 30 de juliol de 2011
Fotografies de Xesco Mercé
més informació
drap2 drap2 drap2 drap2