Mirant de reüll / Manel Sangenís
Fotografies de Xesco Mercé i Joan E. Ollé. Vídeo de Marc Vilallonga
ccc

Quan Le Corbusier (1887-1965), probablement el millor arquitecte de la modernitat, viatja per Europa com hem fet tots amb diferent fortuna a la recerca de revelacions conceptuals i formals, torna a la Cartoixa d’Ema, al cor de la Toscana. Allà passa diferents temporades intentant entendre el perquè de les qualitats espaials d’aquelles estances, d’aquelles cel·les monacals resoltes en dues plantes i limitades per un verd capturat pels límits de la cel·la, obertes només a les impressionats vistes que l’alçada del turó permet. Anys després, al 1925 quan Le Corbusier ha de resoldre el pavelló de Esprit Nouveau a París concreta el seu model d’Unitat d’Habitatge amb un dúplex al voltant d’un pati arbrat, el jardí pensil.

drap4 drap4
Cartoixa d'Ema. Le Corbusier Pabelló de l'esprit nouveau
 

A Amèrica, oberts a l’eufòria paisatgística en que la modernitat europea guanyava adeptes i s’importava amb submissió, en ple procés d’exportació dels tresors dels MM en perill bèl·lic evident, l’any 1948 davant de l’anomenat el millor jardí mai aconseguit, jardí Donnell apareix la primera piscina-viscera, la piscina-ronyó, d’ús i abús evident; fou el Gerro per a l’Hotel Savoy dissenyat per Alvar Aalto qui donà forma a aquesta piscina. L’artista del jardí Thomas Church només hagué de saber-la llegir i col·locar-la de forma magistral. Al centre de la piscina, Adaline Kent proposa una escultura-illa blanca, contorsionada i en suspensió, que fins el dia d’avui encara té admiradors: Bancada Slope de Pich Aguilera (any 2000).

drap4 drap4 drap4
Piscina del jardí Donnell Gerro Savoy Bancada Slope
 

Al 1934 Berthold Lubetkin, aixeca la piscina per a pingüins en el zoològic de Londres. La potent formalització de les rampes lúdiques destapa la mateixa vocació funcional i formal amb que ens exhortava el mateix Le Corbusier a La ville Savoye (1929) o posteriorment a la casa Curutchet. Mirant de reüll als mestres, l’any 2008 s’inaugura l’Òpera d’Oslo de Snohetta, un edifici rampa on ja no són els pingüins els que llisquen pels plans inclinats a la recerca d’una sardina-premi sinó les masses de gent que pugen i baixen gaudint de les façanes inclinades de l’urna de música.

drap4 drap4 drap4
Ville Savoye Piscina per a pingüins Òpera d'Oslo
 

Un petit periple on cada idea, cada forma saluda amb complicitat les que l’han precedit. Aquesta es la geometria de l’eina que permet anar donant forma a això del coneixement. Per tant, res de complexos: Picasso deia que l’artista copia i el gran artista roba. El vesc (Viscum album) parasita el pi roig xuclant-li la saba... i quan arriba el Nadal ens porta sort.