Què [*@&!!!] vol dir Kanîbal'hopox?

A instància del sempre inquiet Agustín Fructuoso, al setembre de 2008, i al sempre acollidor espai del TPK, es vàren reunir una sèrie d’artistes representants de diversos col·lectius, més o menys autogestionats i més o menys benvinguts de diferents racons del continents: 4,Barbier de Nimes (França), Ideias emergentes d’O’Porto (Portugal), Meno Parkas de Kaunas (Lituania), TPK de l’Hospitalet de Llobregat i, per suposat La Xina A.R.T de Barcelona. En aquesta reunió, amb les inherents babèliques dificultats i afortunats malentesos que comporta la barrera del llenguatge, es traçaren les línies fonamentals d’un projecte associatiu i d’intercanvi cultural entre aquestes cinc agrupacions, que va veure la llum per primer cop al desembre del mateix any a Kaunas, gràcies a la sempre ferma voluntat d’Arvydad Zalpys, dins del macro festival “Kaunas Context”. A l’Irena Mikuličiūtė Studio–Gallery de la ciutat bàltica es va poder presentar un primer fotomuntatge animat i musicat (qui si no?) per Marc Villalonga, el qual recollia imatges d’accions col·lectives de cadascun dels grups i, sobretot, de muntatges conjunts entre ells.

A partir d’aquella experiència s’han anat multiplicant els contactes, exposicions i projectes a casa de tots els membres de Kanîbal’hopox, i, com diu la cançó, si és que hi cases d’algú, a tot arreu s’han fet interessant combinacions plàstiques i conceptuals, tant a nivell físic com virtual. Nosaltres, La Xina A.R.T. hem fet intercanvia amb 4barbier (“Frontera”, “Identité”, i “TXJM” allà, i “Panoramique (I i II) i “Carbon(hic)”, aquí), amb Meno Parkas (“Šešėlių teatras”, allà i “Context” aquí), i ja no citarem els innumerables actes comuns amb el TPK, per no fer aquesta llista inacabable, potser només recordar el proper “Projecta Ombra” que muntarem aquest febrer al recinte Tepekale del Centre Cultural Tecla Sala de L’Hospitalet. Els amics portuguesos son, de moment (com Portugal en general) encara un país llunyà, però esperem fer-hi aviat alguna cosa de caràcter plenament ibèric.

S’han fet trobades de tots els col·lectius (començant per les del Palais de Cristal de Claret), essent la de més ressò la que va formar part la “X Biennale de Lyon”, en el seu apartat “Resonance”, a la galeria del M.A.P.R.A., que va aplegar representants, per fi, de tots els col·lectius. Gran culpa de l’èxit de tot plegat la van tenir Marie-François Prost Manillier i (per la part que li toca) Jean-Vincent Berlottier. I han continuat aquesta fórmula els projectes “Rumeur” (de MiDo Bidard i Christelle Teissedre) i el projecte “Placard Exquis”, engegat i organitzat per Camille Richard i que aquest gener es presentarà a la Kunsthaus de Colònia, gràcies a la gestió de Claus-Dieter Geissler, del grup alemany “5Orte”, que a partir d’ara é el nou i flamant soci del col·lectiu. El muntatge serà itinerant i es presentarà a la Xina i al TPK a finals de primavera iu a la Tardor a Nîmes i esperem que continuï més enllà. com tot aquest projecte de nom impronunciable, aquest coet de metxa curta i volada espiral i infinita, locomotora de llustrosa maquinària dadà, aquesta comunió perfecta entre el Parkinson i la nitroglicerina, aquesta aquest circ de malabars d’estació espacial, aquesta arma carregada de futur que es diu KaNiBaL’HoPoX“.espacial, aquesta arma carregada de futur que es diu KaNiBaL’HoPoX“.