Cors de kitsch / Toni Clos
barra

La novel·la amb valor artístic afegit, així es podria definir la literatura de Siri Hustvedt i de Paul Auster. Dos artistes wasabi crackers, explosius i saborosos, que tenen temps de contemplar i veure allò que és essencial de la vida i donar-ne el punt de vista més intel·lectual, artístic i poètic. L’obra conforma i dóna forma a l’artista. Dos escriptors que són el paradigma de l’artista contemporani. L’obra els defineix. El terme autor, deia Foucault, ha desaparegut. No importa qui fa l’obra, sinó l’obra en sí.

Allò que vaig estimar de Hustvedt i El palau de la lluna d’Auster són històries potents que a més esdevenen reflexió i mirada experta sobre l’art, els seus límits i la creació artística.

Si des de Sòcrates i Plató l’art s’associa a la bellesa i a la virtut i la seva missió, durant segles, és envoltar de bellesa la nostra existència, no és fins al segle XX que totes les veritats sobre l’art es qüestionen.

L’aportació d’Hustvedt i d’Auster es pot sintetitzar en aquestes dues perles inabastables per als cors de kitsch; la primera d’Auster: “L’art és un mètode de coneixement, una forma de penetrar al món i fer-s’hi un lloc”. La segona d’Hustvedt: “L’acció de tota pintura és l’espai que s’obre entre l’espectador i la pintura. Una pintura es converteix en sí mateixa en el moment de ser contemplada”.